Inauguramos el blog de abierto a la crítica con un cuento que pronto verá la luz en nuestro próximo cuadernillo, los cuentos que publicamos a que están sometidos a toda clase de críticas, son escritos calientes, nuevos, recientes que buscan lecturas comprometidas y colaboradoras, y que agradecen las aportaciones de cualquier tipo.
El primer cuento sometido a la lectura es Ramón de Mar de Javi Canut, os lo dejamos y esperamos comentarios.
Camí del cadafal, mirava tot aquella massa humana, i pensava en lo desagraïda que pot arribar a esser la gent.
De ben petit va comprendre que la mare no l’estimava. Un dia rere l’altre el deixava sol sense fer-li cas a l’hora del berenar i no tornava fins el matí. Ramon va fer els deures de l’escola pel seu compte tota la vida escolar, la mare mai no hi era i el pare senzillament no existia.
Massa prim, no gaire net i poc comunicatiu, passava quasi totes les hores al centre escolar en soledat, però va anar desenvolupant un gran enginy, l’enginy dels observadors, procurant aconseguir allò que feia falta al seu voltant per treure’n profit.
Avançat en matemàtiques i ciències, enlluernat per les meravelles geogràfiques com la grandaria del riu Amazones, va desenvolupar la carrera científica amb facilitat, i a la edat de poc mes de vint anys va posar al carrer el seu gran invent, la vareta de mesurar el nivell de vida de la gent, cosa que semblava que amoïnava molt el personal i del que en pensava treure un bon profit.
El invent va ser molt ben valorat per tota la societat científica, i avalat pels governs de molts països, amb aquests reconeixements en Ramon podia certificar expedients de nivell de vida a tothom que hi fes la prova.
La vareta consistia en un tub allargat i el suficientment prim com per a ser introduït per via oral i arribar fins a l’estomac, un cop allà, a la punta i tenia uns sensors que determinaven la qualitat de nivell de vida d’aquell mortal. Això era molt útil a l’hora de demanar una hipoteca per exemple, però en Ramon va començar a fer certes trampes, si la persona que venia a la seva consulta necessitava una avaluació superior a la que ell podia tenir, valia amb que el subjecte en qüestió es menges un plat de pernil de Jabugo acompanyat de un vaset de bon vi, i al darrera una cirereta confitada. Això produïa uns efectes magistrals a la màquina, en Ramon en treia un profit extra i la gent marxava feliç a buscar la hipoteca per comprar la casa dels seus somnis.
D’altre banda la vareta tenia un altre utilitat mes oculta i no gaire coneguda, donat que encara era mes fraudulenta i que nomes coneixien alguns clients privilegiats del Ramon, com empresaris molt importants i gent de molts diners dels quals el científic en treia profit. Cap al mes de març, abans de que arribes l’època de fer les declaracions de renda, els clients s’ha acumulaven a la consulta, i era que si la vareta s’introduïa per via rectal els resultats eren molt baixos, i això estalviava molts diners als declarants.
- Per que em sodomitzi hisenda que ho faci en Ramon, que encara i trobo que estic una estona del mes agradable, no ho hagués dit mai això.- Deien molts dels fraudulents visitants.
Els mes pobres tenien pis i els rics es quedaven els seus diners, i en Ramon una fortuna incalculable, però els bancs no cobraven i hisenda perdia molts diners, això el va portar davant d’un tribunal.El gran somni d’en Ramon de Mar era poder pujar en un coet que li permetés veure des dalt, tot el riu Amazonas a l’hora, però el camí a l’espai va canviar pel camí a la forca, en un passadís on l’insultaven i li tiraven pedres aquells que li havien xuclat el invent, o aquells que tan agradablement havien pagat i molt per ser sodomitzats.
.
.
si aún estás interesado en las bases de IV Concurso Literario El Laurel, puedes consultarlas en:
